Una visita inesperada
Una visita inesperada
El divendres fou dia de pluja. Pels finestrons veiem caure gotes d’aigua espesses i grosses. Era l’última hora del matí i ja estàvem cansats de tantes hores i tantes assignatures.. Amparo, la nostra tutora “fantasma” es disposava a eixir de classe al canvi d’hora. Quan estava obrint la porta, de de sobte unes trompes gegants van xocar amb ella.
Les trompes llargues, sinuoses, fetes de cartró, papers reciclats i diaris van entrar lentament a la nostra aula mentre s’escoltaven sorolls de pardalets, mussols, rates penades, cacatues… T aquells sons mesclats anaven compassats al moviment lent d’aquells tubs. Nosaltres esglaiats, espantats ens quedàrem esgarrifats i bocabadats.
Les trompes entraren. Eren quatre. Anaven subjectes a quatre personatges d’allò més estranys. Vestits amb sacs de creïlles i cordells, la cara pintada, sabatilles d’anar per casa i ulleres. A l’esquena duien una motxilla emetent una llum roja amb altaveus des d’on provenien aquells sons d’animals. Caminaven lentament buscant què, què buscaven?
La primera trompa trobà una orella i començà a parlar-li. “Venim del futur - digué. Estem ací per buscar ésser mitològics, per investigar el present i necessitem respostes. Ens vols ajudar?
Clar que sí, afirmàrem convençuts. Però… Qui eren aquests personatges?
“ Som arqueòlegs. Venim a investigar la terra, les seues roques, els seus fòssils. … Som arqueòlegs de fòssils i d’animals, però també d’emocions i sentiments. Busquem respostes a preguntes. Ens voleu respondre?
Clar que sí, reafirmàrem més que convençuts.
I començaren a passar per totes i cadascuna de les nostres orelles a llançar preguntes i buscant les nostres boques per a rebre aquelles respostes que tant esperaven.
Què vols ser de major? Pintora, cirurgià, veterinària, mestre, astronauta, policia, futbolista, metgessa… -anàvem contestant.
Tens algun somni? I algun desig? El vols compartir amb nosaltres?
Quin desig teníem? Jo vaig dir que volia ser inmooortaallll!!!!
Què sents en este moment, sents alguna emoció? Vam respondre que ells ens havien dut sorpresa, por, alegria, mort, inquietud, estranyesa, il·lusió, esperança…
Podries canviar el món? Ho podem intentar però sols no podem aconseguir-ho. Necessitem l’ajuda de molta gent. Entre tots podem canviar el món.
Ens contaren tantes i tantes coses interessants! Ens parlaren de curiositats d’animals que no sabíem, de les papallones que sols viuen quatre setmanes, dels coales que poden estar un any sense beure, dels cocodrils que no trauen mai la llengua, dels dofins que dormen amb un ull obert, dels óssos polars que són esquerrans…
Fou un fantàstic, increïble i genial moment, una experiència que mai oblidarem.
Lentament isqueren per la porta per tornar al futur.
Quan se n’anaren tots nosaltres esclatàrem en un aplaudiment a rabiar.
Nosaltres esperem que qualsevol dia, a qualsevol hora tornen a fer-nos una visita inesperada. Els rebrem encantats i tornarem a aplaudir a rabiar.
Classe de 5é de Primària.